Vacances compartides… A qui li interessen?

Posted: August 4, 2013 | Author: | Filed under: digital me, Selfie | Tags: , , , | Leave a comment

La maleta preparada, la roba adequada, una bona guia de viatge, Il·lusió a bassals i, sobretot, la bateria carregada. Imprescindible per a les millors vacances compartides. Live it. Love it. Share it. (l’ordre és indeferent?).

Chillida i la turista despistada, Barcelona, La Creueta del Coll

Chillida i la turista despistada, Barcelona, La Creueta del Coll

Una mirada al rei de la selva social ens presenta un facebook carregat de fotos de platgetes, caletes paradisíaques, piscines transparents i ciutats maquillades, totes passades per un bon filtre a l’últim app de moda.

Vídeo-loops d’ones que van i vénen a Vine, concerts estiuencs a la fresca i publicitat del nostre compte enrere per començar i acabar vacances. Mentre els ultraIgers es resisteixen a abandonar instagram ni que siga per prendre una canyeta en el xiringuito platger, els tuiters, com cada dia, seguiran l’actualitat a ritme de hashtags.

Així som i així vivim les nostres vacances: la vida convertida en un anunci d’Estrella Damm. Tot és més bonic, més blau, més acolorit, més culte, més exòtic. Tot és aquí, a cop de clic, al nostre abast i al de tothom.

Supose que a propòsit de la nostra fal·lera per compartir, fa uns dies @ifilosofia feia una reflexió interessant:

És així. Gaudim els millors moments de la nostra vida en viure-los. Però… els gaudim més si els compartim? Multipliquem els efectes d’aquest plaer? Abans torturàvem els amics amb passes de fotos en una tarda postvacances que alguns estimaven i altres defugien. Ara ja no ens cal perquè compartim al moment. Però perdem espurnes de vida en el camí? Mentre premem el botó compartir, apliquem el filtre a instagram o gravem el xop-xop de l’aigua, ens rellisca la vida? O s’amplifica? Hi ha qui pensa que només és una qüestió d’abast. Que sempre hem sigut i serem socials. Sempre hem contat les nostres aventures per reviure-les una vegada i una altra. La diferència és que ara ho fem en directe (o aparentment en directe).

Però la cita d’@ifilosofia ens porta a altres qüestions importants:

1. Realment ens interessen les vacances dels altres?

2. Construim una ficció meditada de la nostra vida i, en aquest cas, les nostres vacances? Podem arribar a buscar destinació en funció de com de boniques quedaran les estampes publicades?

3. Deixarem de postejar imatges de peus nus amb la platja o la piscina de fons? Ok, ho fem, ho faig, ho confesse, després de tot, sóc una més entre tants. Les meues vacances són compartides. Ho puc evitar? Què en penseu vosaltres?