Vacances compartides… A qui li interessen?

La maleta preparada, la roba adequada, una bona guia de viatge, Il·lusió a bassals i, sobretot, la bateria carregada. Imprescindible per a les millors vacances compartides. Live it. Love it. Share it. (l’ordre és indeferent?).

Chillida i la turista despistada, Barcelona, La Creueta del Coll

Una mirada al rei de la selva social ens presenta un facebook carregat de fotos de platgetes, caletes paradisíaques, piscines transparents i ciutats maquillades, totes passades per un bon filtre a l’últim app de moda.

Vídeo-loops d’ones que van i vénen a Vine, concerts estiuencs a la fresca i publicitat del nostre compte enrere per començar i acabar vacances. Mentre els ultraIgers es resisteixen a abandonar instagram ni que siga per prendre una canyeta en el xiringuito platger, els tuiters, com cada dia, seguiran l’actualitat a ritme de hashtags.

Així som i així vivim les nostres vacances: la vida convertida en un anunci d’Estrella Damm. Tot és més bonic, més blau, més acolorit, més culte, més exòtic. Tot és aquí, a cop de clic, al nostre abast i al de tothom.

Supose que a propòsit de la nostra fal·lera per compartir, fa uns dies @ifilosofia feia una reflexió interessant:

Cuánta razón @ifilosofia: “Los mejores momentos de la vida no se publican, se disfrutan.”

— Carme Escorcia (@CarmeEscorcia) July 28, 2013

És així. Gaudim els millors moments de la nostra vida en viure-los. Però… els gaudim més si els compartim? Multipliquem els efectes d’aquest plaer? Abans torturàvem els amics amb passes de fotos en una tarda postvacances que alguns estimaven i altres defugien. Ara ja no ens cal perquè compartim al moment. Però perdem espurnes de vida en el camí? Mentre premem el botó compartir, apliquem el filtre a instagram o gravem el xop-xop de l’aigua, ens rellisca la vida? O s’amplifica? Hi ha qui pensa que només és una qüestió d’abast. Que sempre hem sigut i serem socials. Sempre hem contat les nostres aventures per reviure-les una vegada i una altra. La diferència és que ara ho fem en directe (o aparentment en directe).

Però la cita d’@ifilosofia ens porta a altres qüestions importants:

1. Realment ens interessen les vacances dels altres?

2. Construim una ficció meditada de la nostra vida i, en aquest cas, les nostres vacances? Podem arribar a buscar destinació en funció de com de boniques quedaran les estampes publicades?

3. Deixarem de postejar imatges de peus nus amb la platja o la piscina de fons? Ok, ho fem, ho faig, ho confesse, després de tot, sóc una més entre tants. Les meues vacances són compartides. Ho puc evitar? Què en penseu vosaltres?

gintònics estiuencs 🙂 #resolis i #seguim #barceloning https://t.co/L3eweh5Y3U

— Carme Escorcia (@CarmeEscorcia) July 31, 2013

---